Si treballes per a una ETT no tens ni el dret que el teu cap t’acomiadi: una trucada anònima et diu que demà no cal que hi vagis a treballar, que pots quedar-te a casa dormint o fent sudokus perquè l’empresa ha decidit prescindir dels teus serveis.
Ahir, una cosa semblant li van dir a ella. Avui m’ha tocat el rebre a mi. Vam començar plegats fa cinc mesos i ens hem anat coneixent. Des del primer cafè que vam treure de la màquina que ens vam entendre: "jo escric. Doncs jo pinto" i així fins ara.
Ja hem quedat, sense quedar, que ni ella em faria fora del seu devenir ni jo del meu. Com sempre, la nova reglamentació de codis de conducta, allò tan nou de sentir-li la veu per telèfon, els mails irònics fent catarsi de la desfeta…
Per ara, un altre data per recordar-ne l’aniversari; una nova direcció on enviar una felicitació de Nadal; un nou telèfon mòbil per fer anar el polze; una nova adreça electrònica per afegir al grup "amics".
Per ara, un altre somriure on saber-me acollit de franc quan tornin els aiguats i les veles tornin a equinçar-se.
Però trobar companys de viatge amb qui compartir tot quant dius és un regal. Bona nit i que tinguis sort