Publicat el 17 de setembre de 2004
TEMPUS FUGIT
Ella, melic a l’aire i reglamentàriament pircingat. Texans pota d’elefant; esfilagarsats els baixos. Xancletes pistatxo. Intercanviem somriures. Les portes de l’ascensor s’obren: hi entrem tots dos. Em mira amb uns ulls de mel. “A quin pis va, SENYOR”? Fiblada penetrant allà on no ha estat mai ningú. “Al trenta”, compungit contesto. “Ah, jo em quedo al vint”. Deu pisos de caiguda lliure.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quadern d'atzars per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent