Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 17 de setembre de 2004

TEMPUS FUGIT

Ella, melic a l’aire i reglamentàriament pircingat. Texans pota d’elefant; esfilagarsats els baixos. Xancletes pistatxo. Intercanviem somriures. Les portes de l’ascensor s’obren: hi entrem tots dos. Em mira amb uns ulls de mel. “A quin pis va, SENYOR”? Fiblada penetrant allà on no ha estat mai ningú. “Al trenta”, compungit contesto. “Ah, jo em quedo al vint”. Deu pisos de caiguda lliure.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quadern d'atzars per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent