Publicat el 19 d'abril de 2007
SET ROSES PER SANT JORDI (III)
Tèrbolament t?estimo. Tot el pòsit
s?ha remogut. La copa com un mar
tempestejat m?aboca, a contrasang,
restes de vells naufragis, fustes, urc
de suïcidis oblidats, quitrà
enquistat dins l?onada, algues, mort.
No sé trencar-la. Ni, assedegada,
buidar-ne tot l?embat en un sol glop
sense esquitxar-te ni ferir-te, sense
arrossegar-te a l?escullera amb mi.
Comparteix això:
Respon a joan Cancel·la les respostes
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cardiologia variable per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
una del poble que escrivia
Amb el teu permís les colliré totes i les estotjaré a un lloc arrecerat del brogit de la màquina. Les copes de l’amor en solitud són males de beure.