Els dies i les dones

Quan el vent, aquest matí, ha despertat les persianes, portava endins seu, l’olor dels llibres i de les flors. Esbalandrada, la casa, el perfum ha encabit les giragonses d’aquest riu immens, enmig els mobles, els quadres, les parets… Amarades totes les estances, amb la sentor íntima de la tinta, dels pètals, s’ha eixorivit, s’ha estirat tota ella com un gat mandrós arquejant el seu cos.

Els estadants de tot el bloc, també n’han quedat impregnats d’aquest perfum. Ni amb la dutxa, ni amb el deshodorant, se n’han pogut desfer d’aquesta càlida fragància que els feia anar molt més lluny del que mai havien anat abans. Caminant, era com si suressin enmig jardins de plantes gegants però invisibles, a la feina, tota la paperassa no ha pogut sucumbir a una alegria immensa, una sensació pregona de felicitat punyent, que els ha fet somriure moltes estones, que els ha estat ser molt més amable amb tothom.

En encabat, al carrer, les enamorades, els enamorats, han requerit el mateix tracte del cada dia, però aconsellats per aquest aire una mica marejador, que torba, que enganxa, que fa sortir els primers tirants en elles, les camises lleugeres en ells. Han llegit en el cor de cadascú, les llegendes de dracs que no moren i de princeses que tenen tita. Han escrit en les parets destinades a les proclames amb tendència a quedar per sempre, que l’amor no mor mai, mai, que les espines han de punxar com la llengua que en busca una altra enmig les dents una tarda i una altra.

Cap llibre ha estat capaç de descriure, ni ho farà mai, l’essència d’aquesta profunda benignitat de la gent que es toca, que es vol, que s’estima, que riu, que s’agafa, que es besa, que s’endinsa, passejant pels carrers i les places, esguardant la seva temença de vida o de felicitat, rere les lliçons d’una novel·la, d’un poema, d’un conte, d’un pensament caçat al vol. Sabent que dels llibres també la tinta calenta s’olora, que de les roses més esclatoses, s’hi llegeix en cada pètal, la llum necessària per voler fer, d’aquest dia, l’exemple perfecte per habitar totes les eternitats més eternes.