Els dies i les dones

L’estrèpit de l’aigua al celobert, em desvetlla. Surto a la terrassa amb una cadira i escolto la mullena. Els plàtans es desdibuixen amb el rossec de l’aigua. Després, ja brunyits -verd elèctric de fanal contra la nit- la calma. M’aixeco per olorar les aromes de la terra xopa… i res. La llenca d’asfalt se’m queda mirant fent-se un panxó de riure. Un parell de cagarades de gos naveguen per un corriol fins un embornal.