Els dies i les dones

A una anònima cansada.

SI FAIG EL MEU OFICI O EL MEU ART

Si faig el meu ofici o el meu art

monòton en la nit assossegada

quan només s’aïra la Lluna

i els amants són al llit

duent als braços totes les tristeses,

vora la llum cantaire jo treballo,

no per ambició ni per guanyar-me el pa

o per l’envaniment i el comerç d’encanteris

als teatres de vori,

sinó per la senzilla

paga, la més secreta del seu cor.

No per l’home soberg jo, decantat

de l’aïrada Lluna, escric en pàgines

com d’escuma marina, ni pels morts

que amb els seus rossinyols i salms torregen,

ans pels enamorats, que estrenyen als seus braços

les tristeses dels segles,

i no donen lloances ni jornal,

ni fan cas del meu art o el meu ofici.

Dylan Thomas