Necessito uns papers. Regiro calaixos i armaris. Res de res. Busco per tot arreu menys on hipotèticament haurien de ser: no confio en mi mateix pel que fa a la classificació documental.
Em rendeixo. Obro l’armari del quartet. Recorro amb el dit les llegendes del diferents arxivadors. Prenc el que més s’addiu a la naturalesa dels papers. L’obro. Hi ha una classificació per dates.
Estic sorprès de tanta eficàcia. Vaig passant carpetes i carpetes. Em meravella tant d’ordre i al final, els papers que busco, són allí, perfectament protegits, ordentas i arxivats.
A l’abast de qualsevol investigador amb una mica de perspicàcia.
A l’abast de qualsevol investigador amb més autoconfiança.
Sempre ens podem sorprendre a nosaltres mateixos d’aquells petits detalls que fem i que després són els detalls més significatius.
Salutacions cordials.