Els dies i les dones

La llum tamisada. Capvespres llargs d’hores de sol. D’aquí no res, afloraran braços i tirants. L’asfalt virolat de xancletes. Nuesa colrada.

Mentre no arriba, però, encara amb el refresc del preludi de nit a l’esquena –finestra tancada- delectar-se amb la ràtzia que has fet a la biblioteca: Coetzee, Sontag, Yeats, Nerval, Tabuchi i Benet i Jornet, perquè no sigui dit. 

Gaudir amb els darrers refilets del sol, or brut escolant-se entre els rectangles de la persiana mig aclucada, petant contre els fulls. Versos, frases, ennuegant-se d’aquesta tarda acabada amb una claror tèbia, zenital, que es resisteix a deixar-se engrapar pels edificis de l’altra banda de l’avinguda.