(IENI, IESSI, tenen catorze anys i parlen al metro. Tradueixo del castellà)
IENI: Doncs em penso posar el pírcing peti qui peti.
IESSI: Pots posar-te’l d’aquells que es treuen.
IENI: N’hi ha d’aquests?
IESSI: Sí, la Vane, la meva cosina, en tenia un i se’l posava a la nit perquè no se li tapés el forat i se’l treia quan s’aixecava.
IENI: Però al matí sa mare no l’hi veia?
IESSI: Donava la setmanada al seu germà perquè la despertés abans i així poder treure-se’l.
IENI: La setmanada sencera?
IESSI: Sencera.
IENI: Però això és molta pasta!
IESSI: Què et penses, tu? Tot costa alguna cosa en aquesta vida!
Quines coses té, la tècnica pircingaire! Però això no és real, segur que la Ieni li deia a la Iessi: “uala, tio, que això és un pastón!” 😉
Em recorda alguna frase mítica de “La Juani”, com aquella de: “Juani, el dinero no es “pa” tirarlo, es “pal” tunning”.
Uf!
Marc