Els dies i les dones

Ahir, en l’incendi que es va originar a la Terra Alta, hi van morir quatre bombers de la Generalitat. Dos més estan ferits. El vent va canviar de direcció de manera sobtada i els va atrapar. Eren les quatre de la tarda.

No conec un ofici que s’exerceixi amb tanta passió. T’ha d’agradar aquesta feina. Tots els bombers que conec -i en conec uns quants- estan formats d’aquella combinació especial feta a parts iguals de follia, responsabilitat i voluntat de servei. Bona gent. Abnegats. Totalment lliurats a una feina desagraïda, mal pagada i amb unes condicions laborals del tot rocambolesques i on les aparents millores, la majoria de les vegades, només són  pur maquillatge mediàtic que no soluciona res. Fa un any, ja vam denunciar la situació del sector en motiu de la malaurada mort del David. 

Probablement, com se sol dir, però, “avui això no toca”. Aquestes quatre defuncions volen dir quatre famílies destruïdes i tot un grapat d’amics que s’hauran d’acomiadar per força de la seva presència. No és poden demanar responsabilitats quan un caprici de l’oratge, afegeix a les cendres del paisatge, aquestes quatre vides. El consol de l’acte de servei no consola. Tampoc la noblesa de  la professió. Una cosa són les baixes i una altra de molt diferent, les persones que ja no tornaràs a veure somriure mai més.

El meu condol a les famílies i amics dels bombers morts. Tots els ànims i coratge als seus companys que encara estan treballant en les tasques d’extinció i en la impagable feina que estan portant a terme.