Els dies i les dones

Com cada any, el ritual canvi d’agenda. Un repàs per damunt del que han estat aquests dotze mesos, encara que jo sempre m’he entès millor parlant de cursos. Així el meu any natural comença després de l’estiu, al setembre. 

Traspasso, a l’agenda nova, els aniversaris assenyalats. La gent sempre em diu: "Quina memòria que tens", res d’això, la meva supervivència depèn en bona mesura, d’apuntar-m’ho tot a l’agenda des de fa una pila d’anys i de no passar ni un sol dia sense consultar-la.

No m’agrada fer balanços. Adonar-me que hi ha un canvi a finals de març, absolut, total, amb dos resultats: una nova feina, molt millor que l’anterior, i  l’aniversari d’algú que ja no apuntaré a l’agenda del 2008.

Ja ho diuen: tot, no es pot tenir.