Conduir lent, baixant de Prades, fins al Coll d’Albarca. Admirar-ne la vall, Siurana entrellucada al fons. Cotons d’alzines. Cotxes de diumenjaires a banda i banda de carretera escombrant els boscos. Verema de pàmpols daurats i gotims melosos feta per gent de color, a Cornudella. Remuntar el Coll d’Alforja amb el Montsant emboirinat al davant, majestàtic, eternament lunar. Al cedé, Ovidi Montllor diu "Coral Romput". Sentir-se a voltes molt ple. A voltes, com buidat.