Els dies i les dones

David Figueres

BUIDAT

Conduir lent, baixant de Prades, fins al Coll d’Albarca. Admirar-ne la vall, Siurana entrellucada al fons. Cotons d’alzines. Cotxes de diumenjaires a banda i banda de carretera escombrant els boscos. Verema de pàmpols daurats i gotims melosos feta per gent de color, a Cornudella. Remuntar el Coll d’Alforja amb el Montsant emboirinat al davant, majestàtic, eternament lunar. Al cedé, Ovidi Montllor diu "Coral Romput". Sentir-se a voltes molt ple. A voltes, com buidat.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quadern d'atzars per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent