Publicat el 10 d'abril de 2008
Una cançoneta per la malenconia
La música normalment m’acompanya en aquells moments de ‘feeling blue’. I aquests dies vaig en aquesta línia, supose que com a causa (in)directa de l’astènia – i dels núvols, i perquè de vegades m’invaeixen els records com una allau de tendresa.
Aquesta és una de les cançons per aquests moments. Disfruteu-la.
P.S.: Gràcies que comença a eixir el sol; un parell de dies més sense veure’l i la cosa s’haguera posat preocupant per al meu estat d’ànim.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent