Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Significats de la paraula ‘compromís’

Entre les accepcions de diccionari de la paraula ‘compromís’, hui em quede amb dues:

– Obligació contreta per una promesa, una paraula donada, etc. Si tens un compromís, l’has de complir.

– Situació crítica. L’han posat en un compromís i no sap com eixir-se’n.

Però el més interessant és, probablement, la locució ‘per compromís’: Ho van fer per compromís, però realment no tenien gens de ganes.

Per a tots aquells que ens preguntàvem ‘si no ara, quan?’, ja tenim la resposta: mai.



  1. Hi havien molts que deien que el pacte naixia mort. Jo no m’ho volia creure perquè evidentment, sent pessimista no s’arriba molt lluny. Hem de treure coses bones de tot això, i és que després d’aquestes eleccions, el pspv-PSOE es renovarà (ja sabeu l’acudit aquell que diu: "A un vaixell pirata que porta mesos a la mar, els mariners ja no tenen roba i els calçotets donen fàstic. Arriba el capità i diu: "Tinc dues notícies!! Una bona i una dolenta!!!" i diuen els mariners: "La bona! La bona!". I diu el capità: "Que avui ens canviarem de calçotets!!!!" i tots: "Què bé! què bé!".
    Ara la dolenta: "Que tu te’l canviaràs amb aquell, tu amb ell, tu amb aquest…").

    Doncs això és el que hi ha al pspv. Merda pa tots. Ara bé, a la vida real no està bé remenar la merda, però als partits polítics potser sí.

    Per altra part, què ha de passar amb esquerra unida?. A l’Estat hi ha gairebé milió i mig de vots que "es perden" per culpa de la llei d’Hont. Esquerra Unida sembla més una amalgama d’interessos que no pas un partit polític. L’escissió d’Esquerra i País i la possible creació d’un nou partit polític del tipus Iniciativa per Catalunya crec que és una esperança. Això sí, en aquest cas Esquerra Unida hauria de desaparèixer (i el PC presentar-se tot solet i sense màscares) per tal de no dividir el vot.
    Llavors, perdríem una altra volta les eleccions, però les coses serien diferents i podríem estar millor representats.  

  2. Ben trobat el post amb les dues accepcions. Fa tristesa però la incapacitat per arribar a compromisos (dels primers) per part dels nostres polítics. Pesen massa els interessos partidistes i els lideratges personals. 

  3. Però compromís, es català-valencià antic. L´accepció moderna de compromís: Tu diguis que si, que jo em comprometo ha fer el que vulgui

    Ja ho dic en el meu bloc TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Respon a Josep Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Polítics, eixa espècie per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent