Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Se’m fa la boca aigua

Ara que ja he resolt els temes logístics a València, i que sóc uns dies més cap al sud, a ca la família, combinat descans i una miqueta de feina, comence per fi a sentir que arriben les vacances de veritat.

D’ací una setmana estaré a Santorini, gaudint per fi de la que diuen que és una de les millors postes de sol del món. Només de pensar-ho comence a salivar. A casa m’he deixat ja mitja maleta feta: un bon grapat de llibres, de ficció i d’història, les ulleres i el tub de bussejar, la baralla de cartes i la crema solar. Em falta preparar una miqueta de roba, i llesta!

Ja no queda tant. Tic, tac, tic, tac.



  1. Que ho passes bé apòstata. Tinc bons records de Santorini i algun de dolent. M’agradà molt l’interior de l’illa i em va decebre la, per a mí, ultravalorada posta de sol. Compte amb el sol i prepara’t per a la calor.
    Lamente l’incident del dia que vam quedar a aquell “no lloc” de l’autopista, m’hagués agradat xerrar una estona front a un cafè o una cervessa, altra vegada serà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Pel món per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent