Plou. Poc, però plou. És la primera volta que veig ploure de dia des de la meua nova finestra. M’agraden les gotes a la barana, relliscant per ajuntar-se fins que pesen massa i cauen – plof – al carrer. I m’agrada l’olor del carrer, ara que la pols es mescla amb la pluja.
I m’agrada pensar que la pluja farà net i quan torne a eixir el sol començarà a aclarir-se també aquesta astènia que no em deixa alçar el cap.