Parèntesi
Han estat unes setmanes complicades. I no parle de la vida pública ni de la pantomima democràtica. Quan tens problemes que et toquen directament i de veritat, tot això dels tripartits i els pactes anti-natura perd tot l’interés, perquè te n’adones que realment no en té cap. Al cap i a la fi continuaran governant els mateixos. Els polítics, vull dir. I em sembla que tots, sense excepcions, són cada vegada més lluny de la vida real.
Han estat, i estaran, dies difícils. De pors, ràbia, descoratjament i noves forces. I també de decisions complicades. Però ens en sortirem, segur que sí. I crec que he fet el que havia de fer.
A partir d’ara, i després d’aquest parèntesi, espere poder continuar fent anotacions al bloc. De moment, crec, continuaré la sèrie que vaig deixar interrompuda sobre els meus mestres de llengua. Després, o mentrestant, ja veurem.
…ti recomane que gastes el verb eixir per cónter de sortir; no per res, qu’a vegães pareix qu’estiga mal dit i câ vegâ ho escriu menos gent. Ie, si vols, eh?
Hola desficiosa, m’alegre que hages tornat a escriure, ja feia dies que no et veia i ens havies deixat amb l’intriga de què passaria amb els teus mestres de llengua.
Tota decissió està ben pressa si l’has pres tu mateixa, així que endavant (y a por ellos, que son pocos y cobardes).
De debò que aquesta gent que escriu tan bé em deixa "anonnadat".