Mistela… valenciana!
Hui he tingut la meua primera castanyada. Tot i que fa anys que visc al nord, per una raó o una altra mai no havia celebrat aquesta festa, que al sud no fem.
Quan he arribat i, tal i com m’havien demanat, portava una ampolla de mistela, les amfitriones s’han esverat en veure que era… valenciana!
Però ha estat tastar-la, i totes les catalanes presents han sucumbit (les valencianes ja sabíem dels poders d’aquesta beguda). Vaja, que al final de la nit de l’ampolla només ha quedat el vidre.
Ara només em falta acabar de convéncer-les per fer una visita cap allà baix i ensenyar-los que no tot és la ciutat de les arts i les ciències ni la imatge que se’n deriva dels espectacles que munten el Camps i la Rita.
A veure si em fan cas d’una vegada i preparem l’excursioneta per algun cap de setmana…
La mistela valenciana no l´he tastada mai; la veritat és que a banda del vi i el cava, la resta no em fa masa el pes.Fins aquí, bé. Però és que per allà baix només hi he estat de pas i això sí que no m´agrada gens. Algun dia podries fer una proposta d´on poder-nos perdre per aquells indrets i conèixer el País València, defugint del que deies. Gràcies.
Jo tampoc he tastat la mistela valenciana (crec). pero un arroç a a banda a la malvarosa, o a el palmar, o una aigua de valencia com Deu mana, o… motius de sobres per quedar enganxat a València!
El País Valencià, per al immensa majoria de catalunyesos, inclosos els autodefinits nacionalistes, és encara una terra desconeguda. Funcionen a base de tòpics, molts dels quals declaradament malintencionats. Cal viatjar cap al sud amb ganes de conéixer i baixar una miqueta del pedestal on a voltes sembla que s’han instal·lat.
Xica! Si aconsegueixes moure al personal cap ací, si voleu visitar la Vall d’Albaida ja teniu uns quants guies aparaulats.
Agafe la idea del comentari anterior i intente fer una mini-ruta per una de les comarques del sud més encisadores. Temptada estava a parlar de l’Alacantí i de les Valls del Vinalopó (per fer país) però se’m notaria massa la subjectivitat, així que, que ho faça algú altre.la Vila
Malgrat les últimes pluges i la invasió de guiris i d’altres espècies forànies, ho tinc molt fàcil per a fer-vos venir perquè he triat la comarca del sud que més racons té per a perdre’s (juntament amb la seua companya de dalt). Ací en van cinc cèntims:
– la platja del Portet de Moraira
– el casc antic d’Altea
– la sensació de llibertat des de
dalt del Penyal d’Ifach (el Penyó)
– berenar xocolata a
– i nespres a Callosa banyant-te els peus a l’Algar
– sentir les rondalles del Puig Campana
– passejar pel Trencacames de Benimantell
–
recórrer l’Aitana a Benifato
– pujar a Guadalest i al Castell
– els àrabs i Relleu
– les fonts de Confrides
– i Benidorm… una mica a contracor (però només una mica, eh!)
Au, que aprofite.
La mistela valenciana està molt bona, efectivament, i he de dir que, apart d’una lleugera molèstia estomacal (possiblement causada per l’"atracón" de castanyes), avui estic sencera i sense ressaca.
Reconec que tinc un problema ancestral amb València, o millor dit, amb els valencians. Intento superar-ho, si no ahir nit no hauria tastat la mistela, però és que he tingut tantes males experiències amb valencians…
Potser algun dia ho superaré. Tu persevera amb la mistela i anirem pel bon camí!
O similar… la nòvia i mestressa m’ha aficionat a un vinet dolç que fan a la Marina Alta, marca Casta Diva, que és una delícia. A partir d’aquest, la jugada és anar tastant vinets dolcets de de dalt i d’avall, i narinant que són 4 dies.