Més sobre comunions
Fa uns dies explicava els meus records de comunió i confessava no saber ben bé com funciona ara això dels regals. Ahir, dinant amb la L., vaig saber una miqueta més. Encara hi ha llibre de signatures. Però el fet més important és que la comunió sembla convertir els xiquets i xiquetes en xicotetes bèsties avaricioses.
Segons sembla, la seua cosineta, fins ara molt assenyada a l’hora de demanar regals per nadal i aniversaris (demanava llibres!), de sobte ha passat ja no a suggerir sinó més bé a exigir què li ha de regalar cadascú. I els regals són del tipus un iPod. Com el que demana uns calcetins de colors. Marededéusenyor.
A més, sembla que a alguns pobles a més de la festa del dia de la comunió, se’n fa una altra prèvia amb els amics, amb el vestit posat en un maniquí. Lloatsigadéu.
A mi aquests ritus iniciàtics celebrant la fi de la infantesa sempre se m’han fet estranys, però en la versió catòlica tenen un noséquè de terriblement pedòfil: que si vestida d’angelet, que si de marineret…uff és repulsiu.
És quelcom a tenir en compte si algú pensa portar-hi els fills…que segur que el mossèn de torn pensa coses rares.
Posats a fer festes idiotes la podríem fer civil.
Quan jo vaig comulgar, fa uns 9 anys, el regal més important era un bici. Ara és una Play Station, una tele de plasma… On anirem a parar…
Penso en la gent del Nord, que deia Espriu, més noble, culta, desvetllada i feliç… i en la cara que farien si es trobessin enmig d’una missa i un convit com aquests. La dinamització del comerç gràcies a la tracció dels ritus de l’Església Catòlica. No sé si caurien d’esquena o es rosegarien d’enveja…
hola apòstata desficiosa, tens raó, hi ha primeres comunions que són un autèntic desastre i n’hi ha d’altres (potser no ho has vist mai) que són una delícia. Aquesta 7mana santa en Jona, de 16 anys, va voler fer la primera comunió . La seva família no es podia permetre (per sort) aquestes ximpleries dels regals i el xaval va comulgar conscient del que feia (hi ha algú que encara sàpiga què és la missa? i comulgar? i…?). Ojalà el mercat no ens prostitueixi ni nosaltres (els que encara som cristians) ens deixem prostituir. Si sapiguèssim què és comulgar no hi hauria regal que li arribés a les soles de les sabates.
atentament