Publicat el 10 de juliol de 2008
Menú del dia: bajoques farcides
Feia mesos i mesos que no en cuinava, però hui m’apetien molt… Les tinc al forn, a punt de fer-se, i ja estic llepant-me els dits.
Que què són? Doncs bajoques roges (pebrots o pimentons vermells, en altres variants dialectals), farcides d’arrós amb magre de porc (també es poden fer amb tonyina), cuites al forn. Típic de la meua comarca, i perfecte per als dies d’estiu.
ACTUALITZACIÓ: En resposta als qui ho heu demanat als comentaris, ací trobareu la recepta que més s’assembla a com les faig jo, perquè això canvia de casa a casa, com tots els arrossos. Ah, i jo per coure-les al forn les embolique en paper de plata. Bon profit!
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Podries escriure’ns ací la recepta per a tots? Jo també en vull!
Ja deia jo que no em quadrava massa això que feien els alcoians de farcir les bajoques (que per a mi són fesols). Una nova cosa que aprenc, ignorant de mi!
Que li faria res, senyora, de passar-me la recepta. És que he vist que se prestava per servir-ho al Càtering. Ara mateix, per cert, han arribats deu canastros de pebres vermells (nosaltres els torram per fer coques). És que justament avui vespre hem de servir un bufet per a 70 en un iot fondejat a Formentor, i seria bona idea. No crec que em doni temps però d’ incorporar-ne la recepta als nostres menús, per avui … A més, primer hauríem de fer una prova, a veure com queda per servir fred, i si el tall queda net perquè la presentació tengui el nivell que els nostres clients exigeixen. Hi posa arròs bollit vostè per dedins, també?
Júlia
Dona, jo no diria que és perfecte per l’estiu, amb la calor que fa, acabes fart (tip en altres variants dialectals) i no et pots ni menejar en tota la vesprà.
A la que preguntava sobre l’arròs bullit, no, l’arròs es posa cru i es cou amb l’aigua del pebrot i la tomaca.
No us pose jo la recepta perque no sóc alcoiana i segurament dic algo malament.
Salutacions.
ei..mira…jo també he dinat hui bajoques farsides….mmmm que bo!…ja et dic jo que tenen molt d’exit per Girona!!!…jejeje….visca Alcoi
Ni pimentons, ni bajoques … són pebreres, que ho diu l’Alcover-Moll 🙂
La meua família, que no és del Comtat ni de la Safor, també n’ha fet de sempre. De fet, podríem dir que les bajoques farcides són una tradició a casa del meu pare, el seu menjar prototípic. La meua àvia era del barri del Carme, de València, i el meu avi de Russafa, de manera que la veritat és que no sé molt bé d’on vindria la cosa. El cas és que jo, des de menut, a l’agost i al setembre, en época de bajoques, n’he menjat quasi una vegada a la setmana.
M’incorpore tard a la xarradeta sobre tal delícia gastronòmica, però crec que hi tinc molt a dir. On de veritat és plat tradicional i encara viu és, Alcoi a banda, a Oliva (La Safor). Nosaltres només fem el farcit amb tonyina de sorra dessalada i, és clar , les verdures i l’arròs. Tradicionalment se solien fer al forn, al de sota de casa, i tapades amb paper d’estrassa perquè no es cremaren les corones, i encara així sempre paraven un pèl massa seques (val a dir que molta gent encara les prefereix d’aquesta manera). Avui molts (sobretot moltes perquè és el menjar típic de les mares) les fan al foc convencional i queden molt més sucosetes. Ingredients: pebreres, tomaques, alls, julivert, fesols de la garrofa – garrofons per a la majoria de valencians-, fesols de careta -varietat de fesols rara, quasi impossible de trobar als mercats: són llarguíssims i fins i se’n menja la beina, i quan no n’hi ha es canvien per bajoques-, oli (si no n’hi ha el que toca no són gustoses) i per acabar la tonyina a trossets (al Mercadona del poble en venen uns pots boníssims) i l’arròs. L’elaboració costa un poquet d’explicar però en resum cal dir que es cou tot el recapte a banda, després s’hi afegeix l’arròs, amb això s’omplen les pebreres prèviament tallades i es col·loquen dins la cassola gran on van totes plantades unes al costat de les altres pressionant-se gairebé i es cobreixen per dalt amb unes rodanxes de tomaca. Després es couen al foc no molt fort durant potser un parell d’horetes. Més curiositats: abans quan es feien al forn del barri solien fer-se el dia abans, quasi sempre en dissabte, i es menjaven geladetes a l’endemà -boníssimes-. Ara també s’elaboren en part la vespra i es rematen al matí del dia següent. Això vol dir que també es mengen gelades o un poc tèbies. No sé si he explicat massa coses i això que en falten moltes, però crec que heu captat que per a alguns de nosaltres és alguna cosa més que un menjar i avant.
Les he fet i he triomfat!!!
Me n’han passat una altra versió (d’una Teresa d’Alcoi) que copio aquí:
Bajoques farcides
4 pebrots rojos grossos
1/4 de magre
1/4 de tomaca madura
all i julivert
arròs
Posarem al foc en una paella amb
oli i la tomaca, alls talladets a trossets i julivert, una miqueta de
sucre a fi de llevar-li l’agror a la tomaca; sal, al gust. Quan tot estarà mig
sofregit, li afegirem el magre. Quan estiga sofregit posarem l’arròs. La
mida d’arròs és dues cullerades soperes per cada pebrot. En estar tot mig cuit,
farcirem els pebrots de manera que per la part de dalt queden 2 centímetres per
omplir. Prèviament, haurem tallat els pebrots per la cua i els haurem llevat el
cor i les llavors, rentant-los amb aigua i deixant-los escórrer. Una vegada
farcits, els taparem amb la coroneta del cuell i la subjectarem amb un
furgadents. Ficats en una cassola d’obra, es couran al forn uns 3/4 d’hora.
A Palma també triomfen !
Salutacions a totes i tots