Ma mare és lectora d’aquest bloc (hola mama!, com diuen aquells que van a la tele i aprofiten per saludar).
No se’l mira cada dia, però el va seguint de tant en tant. Fa uns anys hagués estat impensable, perquè ella no sabia ni com enxufar l’ordenador. Però va fer un curset a l’ajuntament del poble, i va aprendre a enviar-me emails quan jo estava a Nova York, i parlàvem per el Skype i tot. I fa uns mesos es va comprar un portàtil per ella sola, i bé que es distreu mirant webs de viatges i enviant les fotos de la càmera digital.
La qüestió és que quan jo explique coses al bloc, no pense que ella les llegirà. O si més no, no tinc present que les pot llegir abans d’haver-li-ho explicat de viva veu. I això és el que va passar ahir, que la dona em va cridar per saber més detalls dels càstings immobiliaris en els que participe (continue creuant els dits) i, sobretot, sorpresa perquè no li havia dit que ja no fume (havia pensat esperar una miqueta més, per allò de no haver-me de desdir si recaic…).
Total, que a partir d’ara crec que hauré de ser més conscient que una de les conseqüències de la vida moderna que ens ha engaxat als blocs és que aquest és, també, una de les noves vies de relació que tinc amb ma mare.
Quines coses, tu.
Bon dia senyora. Sàpia que té una filla magnífica i que molta gent l’apreciem molt.
Tu, ma mare fa igual: vôre hotels i petxines de viatges i enviar-los postaletes del Yahoo! a les amigues! La putâ és que compartim l’ordenãor i sempre hi ha rinya per vôre qui se connecta…
Alguns familiars meus ara me miren diferent…
Proveu a compartir paraules, a més de llegir-se. Us ho recomane. Però, evidentment, això ja és una altra història…