La missa en llatí
Com ja haureu vist a molts mitjans, i com m’indicaven als comentaris de l’apunt anterior, Benet XVI ha decidit que es pot tornar a dir la missa en llatí. No sé si també tornaran a fer-la d’esquenes als feligresos, però no m’estranyaria: seria una imatge ben coherent de com va l’església.
Pel que fa a la llengua, jo que he anat molt poc a missa i que no en vaig sentir una en català fins fa molt poc, a un funeral al Berguedà (a Alcoi en deuen haver, però totes les comunions i batejos que m’he hagut d’empassar han segut en castellà), no acabe d’entendre això de fer-les en llatí.
Perquè si es tracta de fer-ho inintel·ligible i misteriós, si més no
que siga útil. De què els servirà el llatí quan vagen al cel i es
troben al de les barbes? Molt millor que les feren en arameu
directament, dic jo.
ACTUALITZACIÓ: En previsió per quan em deneguen l’apostasia, he pensat que igual és que ara s’ha de sol·licitar en llatí, i per això he demanat l’autor de Hic et nunc que m’ajudara, per començar, a traduir el meu nom. Però resulta que els romans això del desfici no ho coneixien i l’adaptació aproximada seria ‘fastidiosa apostata’, que no sona malament, però no m’acaba de convéncer.
La meva sogra, professora de llatí d’adolescents i prepúbers, està encantada de la vida amb què, tot i que sigui per dir missa, es faci servir el llatí. Jo per la meva part, coincideixo amb tu en el fet que, si es tracta de ser puristes (més puristes), es faci en arameu directament.
Ara que si es fa per a recuperar la llengua, jo m’hi poso ara mateix:
Berta dixit!
La notícia és un retrocés per a la divulgació del cristianisme: ja s’apanyaran!
El llatí serveix per a gaudir "carmina" com aquesta de Catul.lus (la LI):
Ille mi par esse deo videtur,
ille, si fas est, superare divos,
qui sedens adversus identidem te
spectat et audit
eripit sensus mihi: nam simul te,
Lesbia, aspexi, nihil est super mi
<Lesbia, vocis,>
lingua sed torpet, tenuis sub artus
tintinant aures, gemina et teguntur
lumina nocte. –
otium, Catulle, tibi molestumst:
otio exultas nimiumque gestis:
perdidit urbes.
Bufa si el mossen del poble es posa a parlar en arameu potser m’hi acosto i tot. Mai he sentit aquesta llengua, és morta o encara es parla en algun raconet de món?
El llatí no té gràcia, sona a un medley entre peplum barat, classe carca de batxillerat i monjo pederasta d’un relat del Marquès de Sade.
Jo crec que el tema no és si en llatí o arameu. Això del retorn al llatí és la punta de l’iceberg, d’un retorn de la multinacional de Roma a posicions obertament reaccionàries. Si s’atreveixen a fer això, aneu-vos preparant per l’ofensiva, tenen força aquesta gent, i fa molt temps que saben llatí…
L’arameu encara el parlen uns centenars de sirians cristians, cada dia menys víctimes de la persecució sibil.lina i constant dels musulmans… Hi ha "semisectes" catòliques (resen agenollats, reben l’Hòstia a la llengua no a la mà,…) permeses per l’Esglèsia, que a Catalunya ho fan TOT en español com una demostració més del seu ultraconservadurisme. A la Franja de Ponent catalanoparlant tots els actes catòlics es fan en español, sense respectar les recomanacions del Concili Vaticà II sobre les llengues vernàcules. Per altra banda, encara que m’agradaria que a casa nostra tot es fes en català, no m’importa poc ni molt com s’entenen o resen aquesta gent…
Sí, encara queda algú que estudia el llatí, però això de parlar-lo ja és una altra cosa.
En aquest assumpte de les misses (i com en tants altres), per molt llatinòfil que siga, no puc estar d’acord amb Mazinguer Z. El que costà (i encara costa -al meu poble, almenys quan jo vaig prendre la comuió, fan la missa en castellà-) que es feren les misses en valencià, i ara tornen a permetre el llatí. Bé, si l’església ha decidit tornar enrere, espere que passen per alt tot allò de les creuades i la crema d’heretges i vagen directes al principi, quan sols eren 4 i es dedicaven a quedar a casa d’un per menjar pa i beure vinet, sense moltestar a la resta del món.
Vinga, salut!