Acabe de fer el segon passe amb qui ha de donar el vist-i-plau del documental, per dir-ho així (perquè, en realitat, m’han deixat una independència total). I els hi ha encantat.
Això dóna els ànims suficients per pulir els quatre detalls que queden, que arribe la música completa i poder donar-ho per tancat.
Ja queda menys. Quatre dies.
Tic, tac, tic, tac, tic, tac.
tic-tac, tic-tac i de ben segur que al final serà plas, plas, plas (aplaudiments).
Ànim!!! La pujada final sempre es dura, però a dalt de la muntanya la sensació és increïble :-). Escolta, l’Alarte… fa por no?