Apòstata desficiosa

I jo sóc incapaç d’imaginar-la més enllà d’aquells 40 que va voler celebrar amb totes les amistats al restaurant de baix de casa, sabedora com era de què arribar als 41 no ho tenia assegurat.

Són els dies com hui quan tinc més clar que mai que cada dia és important, i que aquell somriure seu ens ha de fer recordar totes les coses bones que hem tingut, que tenim i les que vindran.

Per molts anys.