No us faré perdre el temps amb allò de què fa falta sang, i que un donant de mèdul·la òssia pot salvar la vida d’una altra persona, perquè segur que ja us ho sabeu. Aniré directament a la part pràctica.
Per donar sang, heu d’anar a qualsevol hospital proper. Són 20 minutets entre omplir un qüestionari (si algú pesa menys de 50 quilos, pren medicaments o té ‘pràctiques de risc’, no es pot), deixar-te punxar i que et traguen sang una estoneta, i berenar per recuperar forces.
Fer-se donant de mèdul·la/cèl·lules mare segur que us fa més repelús. Però us assegure que ara no és per a tant. D’entrada, et trauen dos tubets de sang, i amb això faran el ‘tipatge’ (les característiques que determinaran si sou compatibles amb algú que en necessita), que passa a la base de dades. Si en algun moment hi ha un pacient que coincideix amb el vostre tipus, us cridaran per fer la donació en si.
Fa uns anys, donar implicava que et punxaven el moll de l’os de la cadera (és una operació senzilla, però implica anestèsia i hospitalització d’un parell de dies). Ara, però, la majoria de les donacions es fan per afèresis, que és passar unes horetes enganxat a una màquina com de diàlisi per on passa la sang i que aspira les cèl·lules que necessita una altra persona.
Si voleu més informació, o saber on fer-ho (a Barcelona es fa al Clínic i a Vall d’Hebron), podeu trucar a la Fundació Carreras.