Fer-se de comarques
El canvi de casa que faré en unes setmanes em portarà fora de Barcelona. Serà la primera vegada des de l’adolescència que deixaré de viure a ciutat (València, Barcelona, Nova York!) per tornar a comarques.
A comarques ben a prop, a tocar de ferrocarril i a 20 minuts de plaça Espanya. Però a comarques. I això m’il·lusiona i m’inquieta a parts iguals.
Guanyaré qualitat de vida, segur. I no només per la companyia (de deixar de viure sola ja en parlaré un altre dia…) i per l’àtic dúplex amb terrassa que hem trobat per poc més diners del que ara pague per un cau fosc i mal distribuït a la capital. També perquè tindré més tranquil·litat al voltant, un mercat de pagés els dissabtes, tot a la vora i un altre ritme.
Però… em sentiré més apartada del centre (tot i que la diferència de temps respecte del barri on visc ara és molt poca), desconnectada, allà lluny (que no ho és, però ho sentiré)… i de comarques.
Ai.
Guanyaràs tranquil·litat i qualitat de vida, i si estàs a només vint minuts de plaça Espanya, és un pas. Jo me n’he anat una mica més lluny, a nomes dues hores de Sants…
Ui que bé! A comarques i a prop, molt a prop, de la ciutat diria que és l´ideal. Jo en vaig fer un gra massa: de l´Eixample a la punta del Mizen Head.
Aixó de anar-s’en a viure fora de les grans ciutats, cada vegada ho farà més gent, la qualitat de vida en un poble es molt més gran, no tens el soroll, la gent per tot arreu, fer cues per tot, la contaminació, en definitiva estàs fora de la selva, i quan la necessites per alguna cosa simplement hi vas, saps que ho tens, i ho disfrutas més, perquè ara t’ho mires des de fora, ets un turista més.
(jo visc a 3hores i mitja de BCN, en un poble petit , i t’ho juro que no ho trobo a faltar, tot i que per necessitat i baixo sovint.).
Ermessenda
He de dir que no et conec, conec el barri on vius i, per les indicacions que dones, el lloc aproximat.
Però segueixo el teus comentaris ja no sé des de quan.
Ja has anat a ‘La Esquinica’ ?. no ho deixis pendent.
No sé obrir el blocs i no llegir-te.
Per damunt de tot, celebro que recomencis el camí de nou.
Sort i felicitat per al futur.
… de sempre, no sabem el que és viure a ciutat. Les que sempre hem viscut a comarques gaudim dels avantatges, i a vegades algun inconvenient, de viure en un poble, ara ja no tant petit com ens agradaria.
Nosaltres no trobem a faltar res de la ciutat, tot i l’hem necessitada i feta servir molt: els grans hospitals, la Universitat, els teatres, entre altres.
Quan vius a comarques gaudeixes d’una altra manera de viure i espero que tu també ho valoris aviat. Potser al començament et sentiràs lluny, tot i que no ho estaràs, però amb el temps… ho veuràs diferent.
Benvinguda a les comarques, tot i que les nostres són diferents!!
Benvinguda a una nova etapa!
no n’hi ha color, desficiosa, un àtic duplex amb terrassa ho val, segur.
“De comarques” només ho utilitza la gent “de ciutat… (com allò de “de provincias”).
Nena, estem gairebé igual, tot i que jo ja havia viscut en un poble abans. I he de dir que estic fins al capdamunt del ritme i el soroll de BCN.
On sóc ara (a 1/2 hora de la capital en FGC) també tinc mercat de pagès l’últim dissabte de mes i, sobretot-sobretot, silenci, tranquil·litat i temps per passejar, trobar-me gent pel carrer i parar a prendre un refresc, visitar el meu nebodet de 10 dies…
Em sembla que, com jo, t’hi acostumaràs ben aviat, a la bona vida!
Besaetes!
Qui et va parir!