Apòstata desficiosa

Tot i que amb menys públic del que s’esperava, la cerimònia d’inauguració va estar molt bé, sobretot una vegada van seure els més de 4000 esportistes, tot entre música prou petarda que animava el personal de mala manera.

Després, l’espectacle. L’hora de la veritat. El que havíem assajat durant tres dies, per cinc minutets de show. Escoltar tothom aplaudint des d’allà baix no es pot descriure amb paraules, la veritat.

Hui he fet una estoneta més de voluntària al matí, donant informació. La vesprada per descansar, i a la nit, a la festa de dones del poble espanyol. Demà toca fer fotos d’alguns esports. Això és un no parar!