Esquizofrènia laboral (i me’n vaig de vacances)
Dimecres al vespre comence les vacances. I no veig l’hora que arriben. Com que preveig un estiu força enfeinat, he decidit aplicar allò de què “el que va primer, va primer” (i que és una cosa que tinc força present, cada dia), i fer les vacances al maig per fer la visita anual a Nova York que em vaig prometre quan vaig deixar la ciutat.
Abans, però, m’esperen tres dies d’autèntic estrés i de l’esquizofrènia laboral que em caracteritza des que em vaig fer freelance. En les properes 70 hores he d’escriure un parell de cròniques sobre campionats de breakdance i hip hop, fer una entrevista en vídeo de caire molt humà sobre un tema força sensible, una altra entrevista (sense vídeo) sobre la migració a la Xina i alguna altra coseta més sobre temes ambientals.
Si sobrevisc, m’hauré ben merescut les vacances. (Si no, també, però més em val deixar-ho tot enllestit abans d’anar-me’n!!!).
que vagi molt bé!
Xica quina sort tens de viatjar a Nova York tots els anys , de veritat que eres una desficiosa .Al meu poble et dirien que eres una “corredora” o “gambal”(pierna , zancada) ,serà pel tema de les cames. Jo també he viatjat a eixa meravellosa ciutat i m’agradaria tornar algún dia. Bo, bon viatge amiga APOSTATA- soc de les teves-