Els lapsus lingüístics
Si heu mirat els comentaris de l’apunt anterior, veureu que ahir vaig confondre ‘fot’ per ‘vot’. En realitat va estar la conseqüència d’escriure massa ràpid (mireu on són la ‘f’ i la ‘v’ al teclat) i de no rellegir el text abans de publicar.
Però la cosa té el seu suc, sí. Una de les meues confusions habituals és dir-li autobús a l’ascensor o ascensor a l’autobús (ara em passa menys perquè no tinc ascensor, i perquè gastar els autobusos a Barcelona ciutat és només apte per persones amb molt poca feina i moooolta paciència). Però aquesta no té més transcendència que aguantar el riure dels qui ho escolten quan em passa.
Al que anava: això d’ahir té més xitxa, molta més. El vot fot? A qui? Vote per fotre? Vos assegure que no, que sempre intente votar amb convicció, i no només per fotre als altres, tot i que també. I més si els altres són míster Camps i companyia. Que pensàvem que amb Zaplana ja ho havíem vist tot, i mira tu, resulta que encara ens poden sorprendre.
Per cert que Zaplana deu estar descollonant-se ben repantigat en el silló de Telefònica o on siga, veient que al beatet l’han portat a judici per quatre americanes mal tallades mentre que a ell no el van poder pillar mai en res…
Siga com siga, no foteu i aneu a votar. Encara que siga en blanc.
Jo volia fotar, i tinc els papers a l’oficina de correus de Gran de Gràcia però… ‘Tat que s’acabava el termini ahir? O encara hi estic a temps.
A mi també m’ha passat sempre això de l’ascensor i l’autobús!! (i també està deixant de passar-me des que no tinc ascensor). Però, ara que pense, crec que només li dic “autobús” a “l’ascensor” i em sembla que a “l’autobús” li dic de vegades “semàfor”…