El nou sentit de la paraula “negociació”
Es veu que han canviat el significat de la paraula "negoció" i jo no m’havia enterat. Perquè, anem a veure… Al desembre vaig tindre una reunió amb els que em faran fora de casa aviat per definir quin preu té el meu cap i quants mesos més els dicta la consciència que puc estar ací.
Tampoc no importen massa les valoracions afegides, anem al gra. Em van demanar que jo diguera quantitat i data. Jo vaig dir: x i finals d’estiu. Ells van respondre: com a molt, x/2 i finals de primavera, però ens ho hem de pensar i en tres o quatre dies et fem una contraoferta.
Els tres o quatre dies han esdevingut mes i mig llarg, i si han dit res és perquè m’he buscat una advocada que s’ha posat en contacte amb ells, perquè jo no suporte portar la negociació sola, quan a més ve acompanyada d’insults i desprecis (on han quedat aquells ‘no saps com apreciem el que fas per la nostra filla’???).
I ací ve el més gros de la qüestió. Perquè jo pensava que una negociació era com un regateig al mercat de Marràqueix, que tu dius 2, l’altre diu 10, i tu vas pujant i l’altre baixant fins que un decideix no cedir més i s’arriba a un acord. Doncs es veu que no, tu. Perquè ara, en la primera "contraoferta" pel meu cap, diuen que em volen donar molt menys del que van dir aquell dia, i que me’n vaja de casa el mes que ve!!!
Sort que tinc gent fantàstica al voltant que em dóna suport i m’anima a no decaure, i que em diuen que si puc amb tot això, podré amb el que se’m presenti en qualsevol altre moment de la vida. (I, a més, sense fumar!) Però és que jo ja estic farta de superar-me i de tindre aguante. Jo el que vull és que s’acabe d’una vegada per totes.
Crec que hui serà un dia dens.