Demà, examen
Fa anys que no m’examine de res. La carrera la vaig acabar -m’impressiona quan ho dic- ara fa onze anys! Des d’aleshores només vaig fer, mentre demanava la beca per anar a fer un màster a Nova York, les proves d’anglés (el TOEFL) i el GRE (una prova marciana de llengua i matemàtiques! que és obligatòria per poder fer estudis de postgrau allà). Però d’això, així com qui no vol la cosa, fa cinc o sis anys.
Però ara resulta que per no sé quina dèria que em va entrar fa uns mesos de ‘i si un dia m’he de presentar a unes opos d’alguna cosa’, i en veure la burrada de punts que donen en aquests casos els títols de l’escola oficial d’idiomes, em vaig matricular per fer l’examen de 5é per lliure. I és demà. I no m’he mirat res, no sé ni com és la prova i tampoc crec que puga preparar-me’l de cap forma.
I que si no me’l trac, doncs mira, tampoc no passa res. Però és curiós com hui que he estat conscient que la prova és ja demà, m’ha tornat aquell cuquet, tímid, però cuquet, que em visitava abans dels exàmens. Que no siga res.
Jo vaig fer això, ja fa anys, amb el francès, i em va passar com a tu… i després, tot plegat, va resultar facilíssim. A sobre, vaig tenir la sensació que realment, parlava francès… he he he… Ara, et confesso que a mi m’agradaria tornar a sentir aquest nervi pre-examen… sembla estrany com el temps ho regira tot!
… segur que has aprovat ! Ho vaig veure clar, molt clar.