Karlien de Villiers ha estat tot un descobriment. Per ara sembla que només han traduït un dels seus còmics/novel·les gràfiques al castellà, i cap al català. Escrit originalment en afrikaans, es diu ‘Mi madre era una mujer hermosa‘, i explica la infantesa de l’autora a la Sud-àfrica dels anys 80.
Entre la història del divorci dels seus pares, la malaltia posterior de la mare i les relacions amb la germana, el més interessant és sens dubte la visió de l’apartheid des dels ulls d’una xiqueta. El detall del dibuix (tanques metàl·liques separant els barris de blancs i negres, divisió també a la platja, on els negres només poden entrar a la zona blanca com a venedors i amb uniforme) i el record de les seues vivències (no entendre per què a la resta del món no li cau bé el seu país, sentir-se descriminada a l’escola per parlar afrikaans i no anglés, la primera vegada que puja a un autobús on també hi ha xiquets negres) construeixen una mirada magnífica i crua sobre aquest periode.
És evident que Karlien de Villiers ha estat influïda, i molt, per la iraniana Marjane Satrapi, l’autora de ‘Persèpolis‘ (aquesta sí, traduïda al català, i molt molt recomanable; per cert, al Barnes&Noble de Union Square de NYC la tenen com a bestseller a novel·les, no només a còmic). Però tot i la semblança en el format d’autobiografia amb rerefons polític, aconsegueix també un toc personal que ha fet que la lectura/visió d’aquest còmic m’haja fet mantindre l’interés fins al final.
Ah, l’obra encara no ha estat publicada a Sud-àfrica. I ni tan sols he trobat que tinga traducció a l’anglés.
Moltes gràcies per recomanar un còmic perquè ningú no en parla, llevat de les pàgines especialitzades. M’apunt aquesta autora i et recoman Miguel Ángel Martín. Si el coneixes, t’agrada? Res a veure amb l’estil de l’autora de què has parlat però molt interessant.
Petons