Segon propòsit de bona nena: diré l’hora amablement quan me la demanen.
Fa un moment n’he tingut ocasió. Uns xiquets a la rambla de Poble Nou m’han dit, cridant des del banc on eren asseguts: "Disculpe, señora, ¿nos puede decir la hora?" De vosté, tractant-me de senyora i en castellà. Anem bé.
I jo he respost: "Són tres quarts d’onze".
I han contestat: "¿Lo qué?"
Literalment. Encara gràcies que no han dit "¿lo cualo?", supose. Els ho he repetit, i se’ls veia a la cara que era com si els parlara en hongarés. Però calen més hores de castellà a l’escola, clar, no siga que acaben sent incultes i monolingües.
Només per preguntar… vols dir que aquesta mainada que t’ha preguntat no eren espanyols? Vull dir, d’aquests que per moltes generacions que passin aqui, seguiran provant de bordar….?