No entenc el guirigall dels últims dies arran les declaracions d’un metge sobre si Fidel Castro té o no té càncer.
Per una banda, no sé fins a quin punt és important saber quina malaltia específica pateix. Però el que em sorprén més és que tota la informació que s’ha donat es basa, sense dir-ho expressament, en l’assumpció de què si és càncer, té els dies comptats.
Això és incorrecte, i no sé per què els mitjans no ho aclareixen. Hi ha càncers que es curen. Molts. Moltíssims. Cada dia més. I la difussió d’aquestes informacions basades en prejudicis no ajuden gens a les persones que en pateixen, ni als que estan al seu costat.
Que quedi clar: càncer no és igual a mort.
Càncer no és igual a mort. Moltes persones , sortosament, ho poden dir. És una esperança que encoratja la lluita, això si, que esdevindrà. Però la vida és tossuda. M’agrada que ho hagis remarcat.
I la mort de Fidel no és igual a la mort de la revolcució, això, que també quedi clar.
Un 10 pel comentari, a mi també m’ha agradat molt.