Arrea, ara ja no tenim llimbs
La santa mare església, podrà ser moltes coses però no inamovible. Quan han de rectificar, rectifiquen.
Ara, per exemple, han dit que d’això dels llimbs, que res de res. Des de l’edat mitjana deien que els xiquets (i xiquetes, dic jo) que morien sense estar batejats, anaven a un lloc lluny del cel per no sé quina culpa que tenien del pecat original. Abans d’això, la teoria és que anaven directets a l’infern. Ara, però, diuen que no, que van al cel directes. (Aleshores, per què cal molestar-se en fer el bateig i pagar el capellà que ho fa?)
Una assemblea d’experts ha determinat que tenen "sèries bases teològiques i litúrgiques" per canviar d’opinió, tot i que reconeixen que "no tenen proves".
I jo estic impressionada. Potser ara resultarà que iniciaran molts altres canvis i, com que seran coses per les quals tenen proves, no es passaran quinze segles per arribar a les conclusions. O encara no es creuen que els condons poden frenar l’expansió de la sida i que farien un gran bé a la humanitat si els digueren a tots els seus seguidors que no aniran a l’infern si en gasten?
Em sembla que qui va aixecar la llebre va ser un teòleg que va afirmar, ara farà uns quinze anys, que l’infern és una metàfora. El Vaticà no podia estar-hi d’acord, però recordo que Wojtila va arribar a dir que l’infern no era un lloc. Déu n’hi do! Cinquanta anys abans l’haurien excomunicat (i cinc-cents anys abans, l’haurien lliurat al braç secular). Em sembla que durant els últims quaranta anys els catòlics van avançant (molt a poquet a poquet, això sí) en aquestes qüestions doctrinals… però no pas en d’altres, com molt bé recordes a la teva última frase.