Publicat el 1 d'octubre de 2007
Ara toca a Ventdelplà?
Jo no sé si són imaginacions meues, però des de la setmana passada tinc la intuïció que això de compartir pis entre la Mònica i la Nicole acabarà en alguna cosa més…
No seria d’estranyar. Des de fa uns anys no hi ha sèrie que no incloga una relació entre dos homes o dues dones. Com que els de Ventdelplà ja han fet els deures en la part masculina en temporades anteriors, potser ara toca la femenina…
Serà curiós veure si finalment és així. I com ho plantejaran. De moment, dues desencantades dels homes. No comença massa bé.
(Algú més veu que la cosa va cap a ací o sóc l’única?)
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Tota la vida anant darrere, sols, dels homes, i ara que he pogut gitar-me amb una dona m’he n’adonat que m’estava perdent la meitat de la Humanitat.
No sigues rancorosa, dis-nos si ja vas millor. Carai !
Estimada desficiosa,
a mi també se’m va encendre l’alarma del detector de futuribles lesbianes. I tampoc no m’agrada aquest inici tan demodé i fals del desengany dels homes. Com jo dic, a mi els homes no m’han fet mai res, són les dones que són dolentes… Tanmateix, seguirem la trama, no?
No se m’havia acudit On tenia les antenes? Ai! Potser va passar ahir, que no ho vaig veure?? A tot cas, també em desagrada que naixi una relació així a partir del desengany amb els homes… quina ximpleria.
Ostres! Justament ahir vaig comentar a casa que aquestes dues es liarien, però ja feia uns dies que havia sospitat alguna cosa… Realment, aquests guionistes ja no saben com enfocar segons què.
Realment fa
pinta, només desitjo que acabin millor que la parella d’homes, un es suïcida
per cometre un assassinat ferit d’amor, i l’altre a la presó per un crim que no
ha comès .
Jo soc
heterosexual i la veritat no puc posar-me a la pell d’un homosexual, o potser
si? , podria arribar a descobrir la meva homosexualitat a rel de compartir
desenganys amorosos amb un altre persona? Quant connectes amb algú, i estàs bé
i potser un dia tens ganes d’abraçar-te i t’agafa aquella sensació a l’estómac
al acaronar-se poc a poc els cabells, ens hauríem de reprimir pel sol fet de
que les nostres relacions anteriors han sigut
del sexe contrari?, seria solament una necessitat d’amor momentani? S’ha
de nàixer homo o hetero , o pot descobrir-se d’altres maneres?, l’amor entén de
sexes? o son els nostres prejudicis en forma de convenciments? , perdoneu la
meva ignorància i totes aquestes preguntes.
Un petó.
A Alacant si no pagues no veus la TV3, així que s’han de donar diverses circumstàncies per què jo veja Ventdelplà: que siga dilluns o dimarts (això com tots), que siga al poble, que l’ama del comandament es despiste i que jo tinga ganes de vore com va l’assumpte… Això va passar, si no m’equivoque, fa dues setmanes i efectivament vaig pensar que alguna cosa passava. Ho vaig descartar per allò d’estar mig obsessionada amb el tema i vore relacions a tot arreu i perquè amb tant poc de temps no n’hi ha prou per ser objectiva.
Si més d’un/a ho veu, serà de veres.