Ni un més, ni un menys. Hui en faig 33. “Los años del señor”, que deia mon tio Vicent quan venia cupons de l’Once, i per cada número tenia un nom.
Aquell dia, el hui de 1976, sembla que també feia un fred que pelava. Si més no, a Alcoi, on vaig nàixer. Amb calma, això sí, que em vaig prendre 14 horetes per pensar-me si eixia o no…
I ja fa trenta-tres anys. Ara és quan ma mare diu allò de ‘jo a la teua edat ja tenia dos xiquetes, i bla, bla, bla…’. Jo m’estime més no pensar en el que tinc o no tinc en aquest punt, sinó en el que em ve de gust fer a partir d’ara.
Hui no tindré veletes per bufar, perquè mai no m’han agradat massa. Però m’he preparat un pla perquè siga un dia molt agradable. A veure com resulta.
Els anys del senyor és com el 25 de desembre una data encaixada però alguns diuen que en realitat va ser molt superior als trenta-tres anys.
i moltes alegries!!!
Salut des de Arenys de Mar, al Maresme
GiM
Em deus un cafè del temps.
Només ens duen una setmana… ! I encara no tinc bloc…!
(Jo vaig tindre, misteriosament, dues veletes per bufar en forma d’estrella…)
Encara que amb una mica de retard et desitjo per molts anys. Això d´un doble número és ben bonic (el meu comença amb 4). He après amb l´edat que val la pena triar (quan es pot) fer més allò que desitges que no pas allò que toca o que caldria.
Hola Desficiosa, he conegut el teu blog per la ressenya que es va publicar al diari Ciudad.
Veig que la comunitat de periodistes alcoians exiliats a Barcelona és gran.
Fitxaré el teu blog a la meua llista.
Per molts anys.
Hola Desficiosa, he conegut el teu blog per la ressenya que es va publicar al diari Ciudad.
Veig que la comunitat de periodistes alcoians exiliats a Barcelona és gran.
Fitxaré el teu blog a la meua llista.
Per molts anys.