ZP: GEOMETRIA VARIABLE, PUNT I FINAL.
Aquest és un dels cartells que més m´agraden de les JERC. Es diu una gran veritat. Llàstima que es defensi des d’ una gran incoherència: La de mantenir el pacte amb la federació catalana del PSOE. Amb tot plegat es demostra, que l’ actual direcció de la JERC, més que reforçar els sectors renovadors d’ ERC – EI o RCAT -, com semblaria si fessim cas de la terminologia emprada en el cartell, ha esdevingut una de les coartades de l’ actual direcció republicana, tal i com – sobretot en època de Miquel Roca Junyent -, ho ha estat la JNC a CDC, exhibint estelada d´una banda, per després donar suport a certs pactes d’ Estat. Aquests capgirells de certes organitzacions juvenils, sempre s’ han fet, a canvi de futurs premis als dirigents de les respectives joventuts, que per coneguts fa innecessari posar-hi exemples. El contingut del cartell, em serveix per denunciar el que ha anat succeint, fins avui, onze mesos i sis dies després de la segona investidura de “ZP” com a President del govern espanyol. A punt de complir-se un any de govern de la present legislatura, la percepció que hi ha a Catalunya, és que la seva credibilitat es troba sota mínims. Els esdeveniments l´han superat en tots els àmbits. La crisi. L’ augment de l´atur.L’elevat nombre de promeses incomplertes, molt especialment a tot allò que fa referència a Catalunya i al seu compromís de reconeixement de l’ Espanya Plural, ha fet que se li exhaurís el crèdit. No crec que ara el PSC , s´atrevís a fer una campanya, basada en l’ eslogan “Si Guanya Zapatero, guanya Catalunya”.L’ engany de l´estatut , del finançament, de traspàs de rodalies i de l´aeroport. La Llei de Dependència, certes ajudes socials i tantes altres, fa pensar que tard o d´hora l’ electorat li passarà comptes. El PSC, més enllà de certs brindis al sol, no ha exhibit cap mostra real d´ independència política. S’ han fet només, certes gesticulacions, per acontentar i/o en el seu cas, moderar les crítiques dels socis del govern d’entesa, especialment ERC, però no s’ ha passat d´aquí. El punt d´inflexió en la credibilitat de ZP , ha estat l’ arribada de la crisis econòmica, que ha acabat per complicar molt la seva gestió. Reacció lenta, insegura, mancada d’ un discurs coherent i convincent, amb el rerafons d’ unes xifres de l’atur que continuen anant en augment. La crisi de confiança afecta a la minvada credibilitat dels electors amb la política i els Governs, d´allà i d’aquí. No hi ha lideratge, ni fortalesa, ni claredat en el missatge, ni gairebé queda ni un gram del tarannà, que tantes expectatives va crear. Amb les eleccions europees a tocar, amb uns resultats més que imprevisibles, les campanades a mort del govern socialista a Espanya poden començar a sonar. Tot això succeeix a Catalunya i el únic partit declaradament independentista, present a les institucions catalanes, fa com si sentís ploure, refusant qualsevol responsabilitat, mirant cap un altre costat i fent culpable a l’ altre partit nacionalista català, el majoritari, de gairebé tot. El conseller Huguet, com sempre posant-hi ganes i prenent la direcció equivocada. La portaveu parlamentària, arribant a acusar a CIU, de preparar el terreny per un pacte amb el PP, oblidant que l´únic pacte ara conegut es precisament el que han fet els seus socis a Euskadi. Realment curiós que diguin això, quan el que s´aproxima, es un gran pacte de sang entre els dos grans partits espanyols, que pot acabar per obligar als catalanistes, ha establir entre ells un acord amb un únic punt programàtic: La pròpia supervivència, tan nacional com partidària.
El país, de fet el país no, però els partits polítics tenen una desorientació flagrant, han perdut totalment el rumb, i hi ha una cusa principal i és la seva incapacitat per viure a la oposició.
No hi ha cap partit polítics que es plantegi fer política des de la oposició, cosa que a curt termini els perjudicaria, però a llarg termini els podria donar molts rèdits.
Això demostra la seva gran feblesa.