JORDI SURINYACH

La trenta cinquena travessada al Montseny ha estat especial, emotiva i singular. L’absència d’en David, un dels referents de la sortida, ha estat recordada per tots en diferents moments i llocs d’ un caminada pel Montseny que avui ha estat el mes muntanyenc possible. Els colors de la tardor eren ben presents i el recorregut ha estat un munt de petjades sobre una immensa catifa de fulles, de faigs, roures, grèvols i castanyers. En aquesta edició els organitzadors hi han han introduït importants canvis. De sortida no hem anat cap el Tagamanent, enguany ens dirigim a la carena dels Fondrats, pel l’ antic camí Ral que mena al Mas del Bellit, per tot seguit anar a trobar el Pla de la Calma pel Mas de  Can Figuera. El primer avituallament a Coll Formic permet saludar als més veterans i pugem ràpids al cim Matagalls, per tot seguit en forta i  esplèdida baixada amb  vistes immillorables, seguim el camí que mena a  Sant Marçal, on trobem el segon avituallament. Com que anem bé de temps decidim pujar a les Agudes per Castellets, si bé la part final el fem per la tartera. Baixem fins a Santa Fe on conseguim  retrobar amb els que han fet la ruta curta. Baixem pel camí de Fontdecors passant per l’ Esquei del Morou, sortint-ne pel Coll de la Mosquera , seguint per l’ Esquei del Llamp,  per el pla de les bruixes, per l’ Esquei Negre , el moment més emotiu de la jornada, deixant enrera el Portell del Bisbe i el camí d’en Lluïset, baixar el recuperat corriol del Portell per sortir al camí de Riells, arribant al restaurant als voltants de les sis de la tarda. Com en cada edició fem el tradicional resopó, amb discurs i repartiment de premis i èxit poètic, havaneres i ens acomiadem amb espontanis crits d’ independència.  

Coratge.

Cims propers des de la plana.

Or i sang amb l’estel que tot abraça.

Rials i valls d’aigua ben clara.

Amunt l’ esforç que ens agermana.

Tinc els colors de bosc i obagues.

Guia el senyal de la muntanya.

Escric els fets de la trobada.