JORDI SURINYACH

Molta gent de Reagrupament es pregunta  si a les eleccions europees del proper 7 de Juny cal anar a  votar encara que sigui  en blanc o  bé optar per abstenir-se activament. M´agrada dir  als qui em demanen opinió,  que els reagrupats, no som  de cap manera un “nou” partit, sinò el nucli impulsor d’una nova solidaritat catalana posada al dia i  amb un objectiu tan clar com l’independència. Per tant, per definició som plurals i transversals, amb voluntat d’ agrupar i/o organitzar gent  molt diversa disposats a treballar per assolir l’ estat propi.  Les eleccions del  7 de Juny, no són encara les de Reagrupament. Entenc que per cansanci, desencís, emprenyament o el que sigui, hi hagi qui propugni el vot en blanc o l’ abstenció activa. Jo tinc clar que  aniré a votar. Ho faré amb recança i mandra, però crec que si no ho fés debilitaria   encara a més, als que defensen  els postulats sobiranistes a dins dels partits catalanistes , que es presenten a les  eleccions. Per tant, tot i ser  molt crític amb la seva  estratègia i que els hi reclami  propostes entenedores i no paraules buides de contingut,  penso que  el país no  tirarà endavant,  només amb el  mal humor dels  que estan, per una o altre raó, legítimament  emprenyats. Defenso que  ens  moguem  en positiu , en la línea  del que deia ahir l´Heribert Barrera en el seu article  a l´edició digital de l´AVUI (… oblidar ressentiments i greuges, antics o recents, i aplegar sense exclusions tothom que acceptés que la independència és actualment un a priori al qual, políticament, cal subordinar-ho tot…) i no  com a reacció a les agressions rebudes – tant les de dins com les de fora – ,  sinó com a resultat de la reflexió. Abstenir-se o votar en blanc segurament  respon a a la desafecció d’una part molt important  del  catalanisme sobiranista , però serveix de ben poca cosa. El vot en blanc o l’ abstenció activa, no és el que  farà replantejar  l’estratègia d’ uns i altres. El  canvi,  de produir-se,  serà el resultat de  la pressió col·lectiva  i de la capacitat  per a dissenyar una  nova política alternativa a la coneguda fins ara, per a resoldre  d’ arrel el  conflicte nacional de  Catalunya amb l’ Estat. Per això  ha  nascut Reagrupament.  Mentrestant,  agradi o no i  amb totes les recances que es vulgui,  continuaré votant als partits catalanistes, perquè penso que un mal resultat electoral,  ens situaria  a tots en un  escenari molt pitjor,  fent   més difícil l’ exigència de  dignitat, patriotisme  i rigor que defensem.