UNIÓ DE COOPERADORS (I)
Mataró, té una forta tradició en el món del cooperativisme, ja sigui l’ industrial o el de consum. Era doncs normal, que els partits de tradició catalanista i democràtica presents a la ciutat, recollint aquest sentiment, signessin a l’ abril de l’ any 1977 un document on es comprometien a fer tot el possible per recuperar el patrimoni de la Unió de Cooperadors. En el manifest s’ expressava la “ voluntat de treball i lluita per a salvar per a la democràcia un Patrimoni que tornant a les cooperatives es recuperarà per a tota la ciutat”. Trenta-un anys després, cal reconeìxer que el procés ha estat excessivament, amb celebrats passos endavant i llastimosos passos enrera. La creació de la Fundació Unió de Cooperadors, fou una de les conseqüències positives d´aquell compromís. La definitiva la recuperació del patrimoni cooperatiu es troba en un altre moment complicat. L’ anomenada “cultura” del totxo ens ha contaminat a tots. El Cafè del Mar recuperat, no s´està utilitzant per l’ us cooperatiu, contradient el que havia estat l’ inicial compromís municipal. Diuen que més endavant. Una altre part del patrimoni, enderrocats els vells edificis, es destinen a aparcament. Altres, han estat útils per esponjar la ciutat, però també per construir-hi pisos. Ara sembla que el Cafè Nou Mar – això és el que m’ expliquen -, l’ administació municipal se’l mira amb els mateixos ulls que fa vint anys i potser si no hi ha suficient sensibilitat, acabi generant similars problemes i conflictes. El compromís escrit, per ERC, PSUC, PT , PSC ( Congrés), PSC ( Reagrupament), UDC, CDC i Centre Català, no va deixar lloc al dubte. Llegir-lo ara, serveix per a recordar, com i qui va intentar trobar solució, a una injustícia produïda pel franquisme, que encara esta pendent d’ una concreció definitiva.