JORDI SURINYACH

A les nou del matí aparquem el cotxe al costat de la  Creu del Cabrer a la base de l’antiga estació d’esquí dels Rasos de Peguera. Pugem  directament per una  de les antigues  pistes i  en  trenta cinc minuts arribem  al Pedró dels Rasos on trobem un vèrtex geodèsic i un pessebre del Club d’Esquí Berguedà. Baixem ara per entremig dels arbres, per agafar després, una altre de les pistes fins el  Pla de les Collades. Ara pel mig del bosc ens enfilem fins els Rasos de Dalt o Salabardar (2.077 m.), on un màstil amb la senyera presideix el cimal. La baixada cap el poble de Peguera, el fem pel mig d’ un bosc espès tot seguint una traça de raquetes que ens portarà, després d’ un llarg i pronunciant descens, als Plans de Peguera, on tenin una immillorable vista del  poble miner desert i abandonat, amb el Roc de Peguera ben omnipresent. Tot just  han passat dues hores i mitja des de l´inici i es el moment de recuperar forces. Preveiem que la tornada als Rasos serà fàcil, però com que  no som excessivament espavilats, abandonem l’ ample camí i sense adonar-nos  ens trobem altre cop al mig del bosc on aquesta vegada patim  de  de valent. Fins a dos quarts de tres de la tarda no aconseguim arribar al cotxe, fent una llarga marrada de més de dos hores que no havíem previst , que ens han deixat sense forces i en el que hem suat de valent per sortir  del bosc. Quan més cansats ens trobem, tenim la sort de retrobar la traça perduda  i  trobar una  de les instal·lacions de l’ estació d’ esquí,  que en forta pujada ens acosta  al punt d’ inici.