Passat un any de les darreres eleccions catalanes, el que es va auto anomenar com el govern dels millors, tot i l’aval rebut el passat 20-N, és clarament millorable. En un moment de restriccions pressupostàries es complicat fer un balanç de cada departament. Diuen que quan hi ha manca de recursos, és quan més pot valorar-se l’eficiència dels gestors públics. Amb aquesta precaució, un any després, tot i reconèixer la valentia presidencial al fer un discurs explicant els ajustos, la nota del govern seria el d’un aprovat justet. No és ni el moment dels tecnòcrates ni dels gestors sense perfil polític, tot el contrari. El país necessita més polítics amb caràcter i avui malauradament els podem comptar amb els dits d’una mà. Allà on més falla l’executiu català és en els departaments amb consellers sense experiència ni predicament polític. Justícia, Ocupació i Sanitat, per dir-ne només tres, és per on més plora la criatura. Quan d’aquí uns dies sigui el primer aniversari del govern, seria desitjable un canvi de titulars com a mínim en els citats Departaments. Si ens hem de creure com s’anuncia, pel Secretari General de la Presidència, que hi haurà consulta ciutadana sobre el pacte fiscal, caldrà veure quina tria d’aliat parlamentari es farà per com a mínim poder aprovar els pressupostos. Després de l’entrevista a TV-3 d’ ahir al President Mas sembla que la manca de definició continua. D’ altre banda si el govern és millorable, la presidència del Parlament encara ho és més. El darrer episodi prohibint certes expressions en seu parlamentària és tant lamentable, com la resposta d’alguns diputats. La Molt Honorable Presidenta del Parlament hauria de saber, li agradi o no l’ expressió, que Espanya, ens roba, pispa, pilla, cisa, saqueja, salteja, pinya, rampinya, pirateja, depreda, despulla, espolia, usurpa, arramba, afaita i lladroneja.
I una dita que hi ha que diu ‘que el millor, és contrari al que és bó’.