Ahir en Joan Carretero, nascut a Tremp pero cerdà d’ adopció, va visitar la seu mataronina d’ ERC , per presentar el programa de la seva candidatura a la Presidència del partit republicà. Entre setanta i vuitanta persones vingueren a escoltar les seves propostes, la majoria militants d´ ERC del Maresme.
Joan Carretero en la proximitat guanya moltísim. El to col·loquial que utilitza, l’allunya del discurs que normalment fan masses polítics professionals. Dir que en un Partit Independentista l’eix nacional és prioritari no hauria de sobtar ningú. Agefir que ERC no pot acceptar que a Catalunya, només l’eix dreta esquerra marqui l’ agenda política, obviant l’ eix nacional, com si fos una cosa aliena al benestar del país, no suposa ni acceptar que la missió històrica d’ERC, sigui l’ aliança permanent amb CIU com alguns pretenen, ni conformar-se amb la rendició incondicional als postulats del PSOE, amb l’argument de presteses coincidències ideològiques que no es donen. Optant només per l’eix ideològic, sense cap pronunciament programàtic d’ avanç nacional, com bé va explicar, es vulnera un principi bàsic en qualsevol força independentista.
La trobada ha estat un bon preludi de Sant Jordi.Pocs dies a l’ any, els catalans s’ aixequen encantats d’ haver-se conegut, ben disposats a agradar-se i a gaudir de la primavera. Som un poble curiós i estrany, quotidianament amb l’ auto estima baixa. Masses vegades mig emprenyats amb el món que ens envolta. Formalment independentistes, però massa pragmàtics i responsables, ens neguem la possibilitat d’ organitzar col·lectivament actes de sobirania. Som així de mesells gairebé sempre, però per Sant Jordi – a Mataró succeeix quelcom semblant per Santes -, passegem pel carrer orgullosos de ser el que sóm i ens veiem un poble culte, civilitzat i lliure. Fins i tot estaríem disposats a proclamar l’ estat català. No és un miratge , avui és Sant Jordi.