TURO DE L’ HOME, CATIU D’OR I LES AGUDES.
Avui hem seguit les passes d’en Ramon Verdaguer. Des del seu bloc em va fer desitjar trepitjar el petit cim del Catiu d’ Or, just al costat del Turó de l’Home, amb l’ afany de poder veure els lliris boscans. Per fer els honors, enceto el matí tararejant el “torna, torna, Serralonga….” que tan bé entona en Titot. A la caminada he embolicat a un mataroní de futur nascut arenyenc (En Joan) i les companyes de feina, la Núria que vol preparar-se per l’ Aneto i l’ Eva que tot just comença a trepitjar les muntanyes del país. Iniciem la ruta pel camí més tradicional que comença a la font de Passavets. Seguim l’itinerari ben senyalitzat, que ens durà primer per dins de la fageda i després per l’avetosa fins al Coll Pregon i al Turó de l’ Home. Fem les fotografies de rigor i ens dirigim al petit cim del Catiu d’ Or. Després ja per la carena fins el Coll de Sesbasses i el cim de les Agudes. Per baixar, decidim no fer mitja volta cap a la Font del Briançó i amb l´excusa de comprovar l’ estat del “claviar”, fem drecera tartera avall, fins trobar el petit corriol que tot baixant ens durà fins el Pla de l’Espinal i al lloc d’inici. A Mataró, ens espera la Mercé que ha excel·lit en les arts culinàries. El menú: Un tast de cloïses i pèsols ofegats. Llobarro al forn i ànec amb compota de poma i “foie”. Tot plegat per a celebrar la victòria d’ahir del Barça (0-2). “La lliçó es gratis”, com encertadament diu “El Nou” i tot xerrant projectar la celebració de Sant Joan a Ciutadella. Quin país!.
Molt xulu Jordi..
Aquesta vegada no us heu perdut no??? hehehehehe…la via verda molt xula tb… em queda pendent fer l’altre tram però tb és molt bonic de fer amb les bicis….la preparació a l’Aneto continua!
Estimat Jordi: Mira que em plau que la sortida al Catiu d’Or us hagi estat plaent. T’explico un secret: El post que vaig fer sobre el Catiu d’Or va ser motivat per fer denteta als companys que aquell dia no vingueren. Em vaig esplaiar: Vaig citar el Puig sacarabassa, les roques del glaç, l’era d’en Brianso i, obviament el Catiu d’Or. Es clar que ho vaig fer expressament , perquè pensessin que havíem anat a una altra muntanya! I no, la nostra muntanya dóna pel Catiu d’Or i dóna per la font dels Passavets (on passaven els avets) pel Puigsesolles – on hi havia la base militar- pels clots que hi havia “olles” i així indefinidament. Ai! la nostra muntanya del senyal , tan estimada, tan propera i tan llunyana!!.
I em plau doblement perque hi vas anar amb una persona important pels mataronins, però no us enganyeu: és d’Arenys!!.
Apali , a gaudir!