JORDI SURINYACH

catalanisme i progrés

TREMOSA I/O JUNQUERAS.

Aquest matí, he pogut escoltar al “Minoria Absoluta” del RAC,  al  flamant nou candidat d’ERC, L’ Oriol Junqueras fer les seves primeres declaracions i m’han sorprès favorablement.  Ahir, el Secretari General  d’ ERC de forma molt matussera va  presentar-lo com un sobiranista de debò, intentant així  desqualificar al candidat de CIU, Ramon Tremosa, acusant-lo de ser un sobiranista de saló. Avui l’ historiador mediàtic ha intentat resoldre la relliscada de Joan Ridao i després de deixar clara la seva amistat d’ anys   amb Ramon Tremosa,  ha tingut el bon gust patriòtic de qualificar-lo  de “bon candidat”, tot  assegurant que confia a poder recórrer amb ell un llarg camí. Oriol Junqueras ha defensat la seva candidatura, tot  assegurant que intentarà assolir un suport ampli el més ampli possible entre els votants. Després d’ escoltar-lo, he arribat a la conclusió que el seu nom  és una bona opció per ERC, millor del que pensava ahir mateix. Felicitem-nos!. Dos sobiranistes conseqüents i de debò , amb ganes d’entendre’s, son els candidats del catalanisme parlamentari a les properes eleccions europees. No és  suficient però és una molt  bona noticia. Els que considerem que la nostre única nació es Catalunya, estem obligats a fer amb urgència una profunda reflexió sobre la davallada electoral que van tenir els partits d’ obediència catalana en les darreres  eleccions europees. Més enllà dels  sufragis d’uns i altres, cal ara  aturar com sigui  l’ espanyolització de la política nacional que pot esdevenir a curt termini irreversible, si no hi  trobem els mecanismes socials, polítics, culturals  i cívics per impedir-ho. La consciència identitària d’un país, s’expressa de  maneres molt diverses i en àmbits plurals. La  representació política col·lectiva, suposa un tret diferenciador molt important,  que si el perdéssim, podria  perjudicar i fins tot  aturar  la tasca de reconstrucció nacional  dels propers anys. Bastir  els ponts de diàleg entre tots els que es reclamen del catalanisme polític, recuperar els àmbits de treball comú,  és una tasca que hem d’encetar amb urgència.  Els candidats Ramon Tremosa  i l’ Oriol Junqueras, de CIU i ERC,  són  en aquest sentit  un  motiu d’ esperança.



  1. Fins ahir no tenia clar quin dels dos candidats votaria. Malauradament, un dels dos, el sr. Tremosa, em va esvair el dubte de seguida. La il·lusió que CDC presentava un candidat sobiranista ha durat el temps que el sr. Tremosa ha trigat a ser interrogat pels bons amos castellans, per mitjà de l’ABC: http://www.abc.es/20090126/catalunya-catalunya/seria-bueno-repetir-alianza-20090126.html. Un sobiranista sap (o hauria de saber) que la llibertat nacional no es pot quantificar en tants per cent i que la paraula “independència” no ha de fer por, sinó que és la conseqüència democràtica d’una nació socialment sana.

    El meu vot, doncs, per al senyor Junqueres que sobre el tema no ens deixa cap mena de dubte: http://www.vilaweb.tv/?video=5539.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de POLÍTICA per descatllar | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent