JORDI SURINYACH

El que dona consistència i fortalesa a una nació, són  un conjunt de petites coses que reforcen uns valors que al llarg de la història conformen una identitat col·lectiva i una manera singular i pròpia d’ expressar emocions i entendre el país. Tot això devien pensar els amics de la Colla  3/4 de 8 de Mataró, quan fa trenta dos anys van començar a organitzar , amb la participació de familiars i amics  el que ells anomenen la “travessada” del Montseny ( d’ Aiguafreda a Riells), tradició que han anat passant de pares a fills i que aquest dissabte vam tenir el goig de participar-hi.

Sortim a dos quarts de sis del matí  d’ Aiguafreda ( fa escassament una hora que a hem agafat l’ autobús a Mataró). Encetem el camí amb el frontal  ja que no començarà a aclarir el dia fins passat el Tagamanent. Quan comencem a trepitjar el Pla de la Calma,  el paisatge que ens envolta amb el teló de la carena pirinenca al fons, fa que en Joan comenci a encetar el seu peculiar crit de guerra del… quin país!.  El fred  i el vent del nord anuncia que en poques hores la neu vestirà de blanc  les valls i  els cimals del nord. Comença entre nosaltres el concurs d’indentificar-ne els cims. La conversa continuarà fins a Collformic on farem una primera parada i on l’ organització serveix  el primer avituallament. Iniciem la pujada al cim del Matagalls que fem amb rapideç, on gairebé no ens aturem,doncs el vent  bufa amb força, cosa que ens  impedeix estar-hi amb comoditat. Ens refugiem a la fageda de baixada que ens porta al   Coll Pregon, on una innocent caiguda de la Marta, ens farà baixar-la a coll i bé fins l’ aparcament de Sant Marçal, on serà traslladada d´urgències a l’ Hospital de Sant Celoni. Sembla que el diagnòstic és trencament de tíbia i peroné. L ensurt del dia ens impedeix fer els Castellets fins a les Agudes. Tot plegat ens ha endarrerit massa i malgrat que les forces avui ens acompanyen, decidim  anar fins a Coll de Te per la carretera per trobar el camí que ens portarà a Santa Fe. Optem per  la ruta fàcil cap a Riells, que per dins d´un esplèndid bosc de faigs,  castanyers i alsines ens porta al trajecte final on el debat “convergent reagrupat” puja de volum, fins el límit que l’amistat patriòtica suporta. Ens trobem al restaurant on  la ” Colla” ens demana participar al concurs literari,  en el que amb més voluntat que enginy, expliquem “poèticament” les vivències de la jornada. Després, lliurament de premis i  medalla commemorativa i retorn amb autobús cap a  la ciutat de les santes, on arribem  a les vuit de la tarda. Sortida feliç amb una excel·lent companyia. Tota una lliçó de saber fer de la colla de tres quarts de vuit. Felicitats i que la travessa, l’ amistat i el país ens duri molts anys més.