TRANSVERSAL.
L’ adjectiu vol significar allò que travessa d’ una costat a l’ altre i fa anys que es utilitzat pel catalanisme. En la versió autonomista, l’ expressió transversal pretén representar la pluralitat de ciutadans amb voluntat d’afirmar la identitat catalana dins d’una Espanya plurinacional. Definint-se així, es construïa una opció majoritària i un espai comú de confluència social i políticament àmplia amb voluntat de convertir-se en el pal de paller amb suficient fortalesa per esdevenir motor de canvi i de transformació social. Tot això el procés de reforma estatutària, els dos tripartits, els enganys dels successius governs centrals i els recursos contra l’ estatut, ho ha deixat en entredit, produint-se un nou fenomen polític, el de l’independentisme transversal. Com que el nom no fa sempre la cosa, més enllà de l’ expressió utilitzada com a resultat de la simple addició de tots els grups i capelletes de plurals orígens, serà millor que l’ independentisme democràtic, altrament dit transversal, afirmi la vocació d’ ocupar l’espai central on es mou la majoria, per esdevenir el nou pal de paller del segle XXI, desacomplexat, regenerat i amb un projecte coherent d’ estat propi, que arrossegui a la majoria amb un programa clar i coherent. Si el concepte transversal l’ allunyem del “poti poti” confús i el convertim en l’ eix central de la política on la majoria del país se sent còmoda, haurem augmentat no tan sols la solidesa del projecte , sinó les seves possibilitats electorals, passant del catalanisme transversal, amb defectes i virtuts ben coneguts, a l’independentisme democràtic amb possibilitats reals de manar i per tant amb vocació de formular un programa reformista i de progrés, per decidir des d’ ara fins a la declaració unilateral de la independència i si cal més enllà, superant així l’ estadi de la pre política on, espero que per poc mesos, encara es troba.
(Article que avui publica EL PUNT).