TOTS ELS COLORS DEL VERD
Segueixo amb interés la política basca, encara que moltes vegades se’n fa bastant incomprensible. No he estat mai seguidor dels “eusko barretina”, malaltia infantil del catalanisme sobiranista que es mira acomplexadament el nacionalisme basc. Això no treu que tingui opinió sobre el que darrerament estan succeint a Euskal Herria. La primera és que ETA – com la majoria dels grups armats -, és un fre pel progrés nacional dels bascos i perquè puguin assolir la plena sobirania. La violència sempre genera més violència. Això no m’impedeix afegir que la Llei espanyola de Partits Polítics, atempta contra la lliure expressió del poble basc i deixa injustament fora del sistema democràtic a bona part de l’esquerra independentista basca, alterant els resultats electorals, amb el clar objectiu de beneficiar els partits espanyolistes. Crec que es preten aconseguir així un govern “unionista” al País Basc, encara que sigui per la porta de darrera. Cal que les coses canviïn a Euskadi a millor i paradoxalment això suposa que el nou govern basc, continuï presidit per Ibarretxe, si bé amb més influència de grups com Eusko Alkartazuna i Aralar , forces que s’ han rejovenit i que proclamen obertament el seu ideari independentista de forma pacífica. Eusko Alkartasuna ho té fumut, doncs porta masses anys confonent-se amb el seu germà gran , el PNB. Espero que Aralar, sigui una força emergent, doncs representa una forma diferent de veure l’esquerra abertzale, que aposta exclusivament per la política en tots els seus sentits. Falta una setmana de campanya electoral, per veure com acaba tot plegat.